l'escriptor

Discurs de Jaume Sanllorente amb motiu del 70 aniversari de les Nacions Unides

Discurs de Jaume Sanllorente amb motiu del 70 aniversari de les Nacions Unides

Majestats, Secretari General de les Nacions Unides, Sra. De Ban-Ki-moon, autoritats, senyores i senyors,


 


Deia Mahatma Gandhi que si el món segueix viu encara, malgrat tantes guerres, és perquè la força de l'amor i de la humanitat és victoriosa.


 


Reconec que per un moment vaig dubtar d'aquesta afirmació, especialment quan fa 10 anys, vaig aterrar per primera vegada a Bombai, on milions de persones pateixen diàriament a les zones de barraques més grans d'Àsia, privades dels seus drets humans més elementals.


 


Mogut per la visió d'un lloc lliure de pobresa i injustícia social, vaig crear l'organització Sonrisas de Bombay, a la qual es van unir altres somiadors i persones que m'han fet veure, dia a dia, quanta raó tenia Gandhi quan parlava del triomf de la bondat.


 


Durant aquests més de deu anys hem pogut treballar amb les comunitats, projectes d'educació, salut i desenvolupament socioeconòmic que han beneficiat més de 8000 persones de les zones de barraques de Bombai, agents per al canvi als que hem tingut el privilegi de proporcionar eines per obtenir la seva autosuficiència i ser, en definitiva, ciutadans lliures.


 


Som un equip humà de més de 150 persones que hem tingut la sort de treballar, en diverses ocasions, amb empleats i voluntaris de les diferents agències de les Nacions Unides, implementant programes conjunts i comprovant de prop la seva entrega, compromís i bon fer.


 


L'organització que presideixo, com tantes altres en molts llocs del món, s'uneix a l'objectiu compartit amb Nacions Unides de lluitar contra la pobresa, un dels propòsits amb què es va crear. Per a això, l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible suposa una fita fonamental "per alliberar la humanitat de la tirania de la pobresa". I es tracta, sens dubte, d'una responsabilitat comuna: de tots i cadascun de nosaltres.


 


Estic convençut que aquesta és una ocasió perfecta per recordar que, per sobre de tot, som planetaris i que fins que no reconeguem com a companys i germans a tots els habitants del món, encara que ens separin d'ells quilòmetres, entorns o ètnies, no podem dir en veu alta que aquest planeta és la nostra llar.


 


 


Ara és el moment per tenir present que el món és un jardí. Siguem nosaltres, cada dia i des de les nostres posicions, els que plantem les flors.


 


Majestats, gràcies, perquè complint 60 anys de l'ingrés d'Espanya a les Nacions Unides, representeu avui aquí un dels països que va creure i segueix creient en la tasca i el sentit d'aquesta organització. Que el compromís, la coherència i el respecte cap a les llibertats i drets humans segueixin regint sempre aquesta aliança.


 


Senyor Ban-ki-moon, felicitats per aquests 70 anys de Nacions Unides i d'una tasca no sempre visible i reconeguda, però per descomptat molt necessària, útil i fructífera.


 


Perquè tot i que alguns arbres puguin causar ombres i de la terra àrida que encara queda per plantar, gràcies a les Nacions Unides el món és avui un jardí amb més llum i més flors, en el qual és molt més agradable habitar, respirar i passejar lliurement.


 


 


Moltes gràcies.